mi Barcelona herida

Ningú no ens traurà
el pa I la pau,
ni les ànsies de ser-hi,
 formant part de la gran família que lluita a mà alçada, demanant la paraula, 
amb les eines de la democràcia
 i el seny.
Ens alçarem units 
quan els escups ens arribin
 hi serem poble orgullós compartint arreu el tros 
de la llibertat que ens pertoca.
Serà així amb els fills 
que vénen darrere 
i els fills dels seus fills,
i els de casa i els de lluny
i els amics, i els germans...
perquè som un poble de llum sota el sostre de la llibertat.
Q.Valiente.
18.08.2017.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Algo de DANZA POÉTICA