quintinblog

UN ACTOR PROFESIONAL. O CASI. Photo by Quin Valiente Me llamo Matías Santiago y soy actor. Lo sería de forma profesional si cobrase lo que me merezco pero, a tres euros y medio la hora, no puedo aspirar a vivir de este oficio y, con toda humildad les digo que no paran de contratarme. De hecho vengo de hacer una gira por las ciudades más principales del territorio: Madrid, Barcelona, Montmeló, Jerez… Sólo me ofrezco para trabajar en las televisiones, por supuesto. Probablemente me hayan visto en múltiples ocasiones aunque no esperen de mí mucho texto, también es verdad. Soy parco en palabras (mis personajes, queda entendido) y fugaces en apariciones. Sin ir más lejos el jueves pasado actué con la bandera de Asturias, tirando de un niño de corta edad, detrás del Belga Samalús. Deberían recordarle como el ganador de la última clásica Belbitge-Gornal-Belbitge, a este payo. Corrí unos cincuenta metros aproximadamente y, ante la moto de la organización, saludé a todos los compañ

AMOR SENSE CONDICIONALS. El meu drama no és tenir un drogoaddicte pedòfil que m'està apuntant ara mateix amb una navalla sinó que la meva dona no m’estima. No m’ha estimat mai. Això ho vam tenir clar el dia que em va dir que podíem iniciar una relació però que tot ho deixaria en el moment que el seu nuvi s’ho demanés, i que ella no donaria un pas per la trobada . Vaig fer investigacions sobre aquell home fins recopilar dades com edat, domicili, ofici, causa , delicte, cel.la i any en que complia la condicional. Vaig dir que sí al pacte amb l’Esther. I així han passat vint i vuit anys de les nostres vides: de festa en festa i de bingo en bingo, i el seu amor de causa en causa i de presó en presó. I ara entens que la teva vida no val res si et llepa una navalla al coll però tampoc val gaire si saps que la teva dona estima  un altre. I en aquestes estic: entre deixar-me matar o salvar la pell i tirar corrents, amb la qual cosa aquest paio es dirigiria a casa meva, cridaria a l’Es

TORNAR A VIURE. Ja només estava unit a la vida per un parell de tubs com  a fulles enfiladisses que li impedien caure a terra. L'últim punt del contracte, aquell que no es signa ni admet lletra petita, es desenvolupava escrupolosament: néixer, créixer, evolucionar i ... Doncs en aquests punts suspensius, i suspesos, es trobava en Marius, amb l'agreujant que no eren més punts en la seva dilatada història que un de sol. L'únic, el definitiu: el punt i final. I després del final, com comprendran, no hi ha res ni ningú. Ni altre signe, ni acotació, ni pausa, ni revers. Fins que va aconseguir obrir els ulls i enfocar, més o menys nítidament, l'element que es trobava davant de la seva còrnia; un rostre, que va distingir com el de la seva dona: la seva amiga, la seva còmplice, la seva amant, la seva excusa. Li va preguntar si estava preparat per trobar-se amb els seus, mentre li acaricià amb petons a la cara i llavis, per aquest ordre. Vull morir-me, li va respondre

ALT, GUAPO I AMB POSSIBLES. Crec que em masturbo cada matí per no ser-li infidel a la meva dona. Després de l'acte onanista no augmenta l'amor que sento per ella si no descendeix la meva libido de tal manera que totes les altres dones em semblen belles però inabastables i no pugno per la seva companyia. La infidelitat em semblaria suficient causa per trencar el pacte d'amistat o, en aquest cas, conjugal al què hem arribat la meva dona i jo. Una traïció que no es mereix. Em considero correcte, sociable i agradable a la vista. Madur, tendre, atent i net. Independent, caut i sensible. Amb aquell punt de bogeria que convida a participar però, als meus quaranta, amb els peus a terra. On res no està per definir ni res es dona per fet. Entenc que puc convocar quantes dones es deixen seduir per un bon preu a poc que em mostrin el seu talent i interioritats. M’enfronto a elles sadollat de femelles, perquè ja he teoritzat amb la que tinc i no em pertany i