RECORDS (DOLENTS) D'INFANTESA

BAD MEMORIES OF CHILDHOOD


RECORDS (DOLENTS) D'INFANTESA

Recordo que quan jo era petit el meu pare em fotia cops de puny, empentes i  puntades per no aixecar-me d'hora o no prendre tota la llet de l'esmorzar, i no parava fins que no em veia sagnar pels ulls o boca, o queia a terra a quatre grapes i totalment esgotat. Segons ell ho feia pel meu bé, perquè el dia de demà fos un home de profit.
- Per què em conta tot això, inspector?- li preguntà el jove assistent en pràctiques.
- Perque aquest murri em recorda el nen que vaig ser:  rebel i obstinat. Jo també em negava a plorar davant del meu pare, com aquest malparit davant nostre, per no demostrar ni una engruna de feblesa.
-No acabo d'entendre aquests aires de melangia en plena feina- va apuntar l'alumne, un xic decebut  en allò que va entendre l'enderroc del seu icona.
- Confesso que són moltes hores en aquesta habitació per no treure cap profit- deia alhora que  s'amagava la cara darrere llurs mans, per eixugar-se-la, calmar-se els ulls o perdre de vista el món.
- Si em permet el consell- va dir l'altre en el to menys punyent que es podia permetre un subordinat- potser hauria de marxar cap a casa a descansar.
- Potser sí.
- Ja reprenc jo l'interrogatori... Si no el sap greu, senyor inspector.
- Torni-li  a preguntar qui va entrar amb ell al clausurat Cinemes Lumière.
 -Confiï en les noves generacions.
Aquest derrotat roure va sortir de l'habitació, tancant la porta darrera la seva esquena, mentre podia escoltar una bufetada del seu ajudant i el cap del ramadà que rebotava contra alguna paret.
Però deixi-li que respiri una mica després del cinquè cop... com feia el meu pare, va dir-se  cap a ell mateix, o cap a ningú, o cap el cel.

Quin Valiente.
Quin Valiente.











I remember when I was a kid my dad fuck me punched, pushed and kicked 

Comentarios

Entradas populares de este blog

Algo de DANZA POÉTICA