quintinblog

Parque que llora niños. Ya no habla el columpio con el tobogán porque no hay niños. La atracción que simula ser una gallina, hace tiempo que no la montan y no entiende nada. Ningún abuelo grita para que ningún nieto no corra peligro. Las palomas no picotean la merienda de las cuatro y media... ¡Lo habéis conseguido! Los niños se han hecho mayores de un plumazo y no los tenemos cerca ni para reprender su comportamiento ni para verlos crecer con esos ojos de ingenuidad y brillo. . Parc sant Jordi. Les Franqueses del Vallés. Quin Valiente

De deseos y desirias. Cuando no se adivina más frío que el sable  ni salida probable  ni fin de trayecto.  Cuando la espera es el camino  y se ganan sentido y gusto  por continuar a la deriva...  Saben las palabras a vacío  y la creación a astío  como banda sonora lent. Y nos abandonamos a los pretextos,  razones y argumentos  que nos mantendrán serenos. q ¿Qué consejos regalar como antaño? ¿ Que  acaso es menos grave el daño  que apuñalar nuestro bostezo?                         Quin Valiente. De deseos y desirias.  Quan no s'endevina més fred que el del sabre ni sortida probable ni fi de trajecte.   Quan l'espera és el camí   i es guanyen sentit i gust per continuar a la deriva ... Saben les paraules a buit i la creació a avorriment com de lenta banda sonora. I ens abandonem als pretextos,   raons i arguments que ens mantindran serens. Quins consells regalar com abans? Que potser és menys greu el dany

Imp

Lo justo y lo legal. Rap. Se lee como se respira. Se acompaña de gemidos en su parte final. A las puertas de un motel se encontraron dos jueces, con sus res pectivas mujeres. Me explicaré por si no ha quedado suficientemente… claro. Cada uno de sus señorías iba del brazo… De la tía del contrario. ¿Entendido? Prosigamos. Muy lejos de enzarzarse en disputas y porfías, asombrados mas correctos, abrió fuego el veterano que propuso serio y recto. -         Legal sería que olvidando casualidades de la vida diéramos paso al natural intercambio y cada cual con su media mandarina Aquí quería poner media naranja pero rimaba mejor media mandarina… Ustedes lo entiende, ¿verdad? Desapareciera al punto, en este punto  en el cual nos encontramos… Y mañana,      Y mañana será otro día. -         Legal sería pero dudo, dudo mucho, que fuera justo - dijo el segundo. Porque olvidamos que, mientras ustedes ya di

Lloa  a la lluna. Sí tanques els ulls   tot serà cec, ni vomitaran les estrelles  la seua llum de mil·lennis de viatge,  ni els enamorats escriuran  poemes,  ni el bou de la Lorca besarà l'estany. Si tanques els ulls  es glasaran els cors  i l'actor solar avorrirà  amb el seu monòleg de càncer. Per això et necessito en còmplices nits de ronda,  banys de nèctar i rialles,  vigílies  de comiats i grana,  i llàgrimes  entre nosaltres els llops...                                                                           Quin valiente 21.05.2016

El primer beso de la mañana. Te abrazo. Escondo mi cara en el lateral de tu cuello. Cierro los ojos. Se fuga un beso seco. Mantengo mi respiración mientras hago el amor con el aroma de las primeras  mañanas, que no sabe a manzana porque va sin enjuagues, pero son sus flujos agua más pura que la redentora lluvia.  Lo dicho 3, 2, 1... Y transpiro. Tú me elevas al conocido estadio de las alabanzas y de la paz, entre  la muerte y el Olimpo. Ya estoy preparado para afrontar el mundo parido de tu acuario. Quin Valiente. The first kiss of de morning. I hug you. Hide my face on the side of your neck. I close my eyes. A dry kiss leak. Keep my breath while I make love with the scent of the first morning, that does not smell like apple because it goes without rinsing, but flows purer than redeeming rain water. I said 3, 2, 1 ... And transpired. You elevate me to the stadium known praise and peace, between death and Olympus. I'm ready to face the world calved in your aquarium

Un deseo de navidad. Queridos reyes magos.  lo primero que hago cuando me levanto es ir al comedor donde mi hermano Javier ha hecho una miniatura de la ciudad de Belén sobre dos mesas y siempre os veo allí,  montados en vuestros camellos,  aunque cada vez os acercáis más al nacimiento. A mi madre no le gustó nada la idea de que cogiera musgo del pantano y otras hierbas y las plantara ahí porque dice que esa mierda seguro que atraerá a los bichos,  pero se la veía entretenida cortando pequeños trozos de cartón con los que después hizo casitas. Por detrás de ellas mi padre ha tirado un cable de luces pequeñas de todos los colores,  compradas en un bazar chino,  y las ha puesto en sus ventanas. Cuando las enchufa están todas intermitentes. Mi abuelo, que me enseñó a cantar una canción muy alegre,  que creo que se titula a las barricadas, o algo así,  se ríe diciendo que todo el pueblo parece una gran casa de putas. A mí me dejaron tirar spray blanco por encima como si siempre hubier

Retales de realidad. Cómo engordamos. Cómo envejecemos. Cómo menguamos. Cómo nos hacemos. A los ojos ajenos. Menos humanos. quin valiente

NI RES DE TOT

mono poema

RETALLS, del Grup de teatre El Coverol. Crítica. Dia i hora: diumenge 15/05/2016 a les 18:30 Lloc: Casal Cultural de Corró d'Avall. No cal recordar a l’estimable públic que això és teatre (ni cinema ni televisió), perquè aquest ja s`ha assabentat i... perquè el públic te un paper, petit, coral, a la mateixa obra. Interesant proposta d’El Coverol que ha treballat el teatre d’autor, amb textos de T de Teatre, i de creació, amb els resultats dels tallers d’improvisació amb la guinda d’oferir sobre l’escena a mares i fills, adults i menuts. La canalla que, no ho dubto, es faran un espai al món de la faràndula i el desvergonyits grans (senyora, si us plau tregui’s-en aquesta barba! ), Amb una càmera negra i ordre i silenci respectuós el canvi d’ atrezzo , hem sentit els consells dels petits als grans, de tres mares als seus petits   grans actors, de desitjos infantils adreçats els reis d’Orient; dels d’una dona casada, que són moltes dones, envers el seu home... Guerra de

RECORDS (DOLENTS) D'INFANTESA BAD MEMORIES OF CHILDHOOD RECORDS (DOLENTS) D'INFANTESA Recordo que quan jo era petit el meu pare em fotia cops de puny, empentes i  puntades per no aixecar-me d'hora o no prendre tota la llet de l'esmorzar, i no parava fins que no em veia sagnar pels ulls o boca, o queia a terra a quatre grapes i totalment esgotat. Segons ell ho feia pel meu bé, perquè el dia de demà fos un home de profit. - Per què em conta tot això, inspector?- li preguntà el jove assistent en pràctiques. - Perque aquest murri em recorda el nen que vaig ser:  rebel i obstinat. Jo també em negava a plorar davant del meu pare, com aquest malparit davant nostre, per no demostrar ni una engruna de feblesa. -No acabo d'entendre aquests aires de melangia en plena feina- va apuntar l'alumne, un xic decebut  en allò que va entendre l'enderroc del seu icona. - Confesso que són moltes hores en aquesta habitació per no treure cap profit- deia alhor

Aquí La Garriga 1076 Retall de lletra Bondia, tarda o nit, que cadascú es lleva quan li permet la resaca. Segur que vareu gaudir del dissabte de llibres i roses,  fent un tomb sense preses i surfejant , sota el plugim d’abril,  entre les ones de novetats literàries y els oceans de llibres de segona ma. Diuen els autors que aquest dia és el més esclau però també el més agraït peqrue posa en contacte a uns amb el seu públic; creadors  al costat de lectors, i el llibre com a punt d'inflexió. Celebrem l’excusa de la lectura encara que ens fem retret dels llibres que tenim per llegir. O us va passar com a mi que em van enxampar, en aquesta diada de Sant Jordi, en l’entrega d'uns permís de jocs florals. A Les franqueses hi era, sense els nervis que suposa  no saber si la meva proposta seria la triada pels membres del juratl perquè ja m’havien donat enteraciói i   requerien la meva presència per l’entrega del premi. Un acte, aquest senzill  i molt digne,  i un no parar de

FLECHAZO 3.0 Mi localizador de compatibilidades (LC) , un diminuto aparato en formato MP4, sonó en el momento menos oportuno, aquel en el que estaba ante la caja registradora (CR) dispuesto a depositar la compra sobre la cinta. Necesitaba las dos manos para atenuar su zumbido y la memoria para encontrarlo, de lo contario, a los cinco segundos aprox. un led rojo, situado sobre el número-banderín de la susodicha caja, con lucerío de feria y petardeo fin de fiesta, alertaría al personal de seguridad de mi retraso y, minutos más tarde, ya tendría a todos los cops de la zona entrando en el Supermercado, arrastrándome a empujones hacia la calle, derribándome, cacheándome y, de no hayar nada sospechoso, gritándome el derecho que me amparaba de ser asisitido por un abogado de oficio, que lo podría encontrar en la máquina expendedora de defensa jurídica (MEDJ), previa introducción de 2oo€$, entre la de bebidas frías y la de los preservativos y otros juguetitos… Y acusándome de alterar el

  LA VERITABLE LLEGENDA DEL SANT JORDI EN                                   ENTREGAS  La veritable veritat d’un Jordi que no era sant. d’un tal senyor don Drac i d’una donzella que també ve al cas. (I altres protagonistes que al títol no m’hi cabien pas). CAPÍTOL I Jordi, abans que sant, era un jove en edat de merèixer que no es menjava ni el forat d’un donuts amb les noies ni a la vida, tot hi que era conegut el seu entorn i a les pàgines de contactes amb el nick de Jordiespasagran, però ves tu a saber... I vet aquí que un dia, fullejant per les ofertes de treball, cau a les seves mans un anunci que li crida l’atenció: “ Es necessita  fumigadors de dracs, amb experiència qualificada per feines de neteja.  Es valorarà currículum i haver pres els sants olis. La recompensa serà la filla de l’amo”.  Aquesta oportunitat està escrita per a mi, va pensar en Jordi, que em reportarà diners, una noia que en planxi els calçotets i fama per avorrir. I sense més ni més s

El somni europeu x Sergi Monteagudo. Comentari al relat del mateix títol, dins de la seva última obra Quant valen els teus somnis? Des d’una bicicleta fins un Porche Cayenne, desde Ghana fins a Barcelona, passant per Viena; des del somni d’ésser un nom propi a l’esfera del futbol a ser un número a la cel.la  d’una pressó… Aquesta és  la trajectória d’en Tony Beleko, gran fitxatge del Barça i de la policia, que ens proposa el Sergi Monteagudo en el seu Somni Europeu. L’autor no es veu amb esma de parlar de misèries sense apuntar possibles solucions, encara que la tràgica mort sigui part d’ella, ni de sexe sense amor. Relat ben traçat, ordenat i fresc amb lleugeres pinzellades de novel.la negra, que s’ha de llegir com un puzle sencer i col·locar  les peces per formar un tot. A El somni europeu dos amics   ghanesos volem fugir de la seva realitat cap una Europa que els brindarà una altra dignitat, a partir del reconeixement esportiu. Un d’ells ho aconseguirà… O tots